Sembla que almenys dins de la Unió Europea no haurem de passar per l’escaner, com han dit alguns eurodiputats això seria una bogeria.

Això em fa pensar en la bogeria a que ens està portant la seguretat, que a més ens ha portat a casos surrealistes, perquè no pots passar amb botellins d’aigua, però que a l’arribar a l’altra costat resulta que pots comprar de tot, incloses eines tan perillosos com talla- ungles, estisoretes, etc.

Per tant hom pot pujar a l’avió amb tot allò que suposadament, no pots pujar, per tant on és la seguretat.

Aquest matí han entrevistat a Baltasar Porcel, a la televisió, arran de la publicació del seu darrer llibre, començat quan seguia el tractament contra un càncer. EL llibre ha estat el de menys, el més important és el que ha dit, les píndoles que ha deixat anar en el camí d’una conversa que per a mi ha estat una de les millors entrevistes que li han fet, tant pel camí que ha emprès com per les reflexions que ha deixat anar.
Aquí deixo anar unes quantes, a veure que us assemblen.
PINDOLARSME (recull d e les píndoles).
1.- Vivint com vivia en la Mallorca rural, fora de les converses tipus, “demà aniré a mercat a comprar tal cosa”, o “aquest any la sega ...”, no hi havia res “hores i hores perdudes en un racó perseguint una pilota o mirant els ametllers, per tan la necessitat de viure em va portar a començar, llegint les novel·les de “pistolers i de lladres i serenos” passant pels tebeos fins arribar a Jules Verne, i aquí vaig començar a viure una altra vida més elevada.
2.- La cultura ens ajuda a reinventar-nos constantment...
3.- Escriure em suposa viure dues vegades...
4.- Els humans som vius quan somiem i ens morim quan despertem...
5.- Avui en dia la Universitat és una fàbrica de títols no pas un grisol del coneixement, que és pel que va ser creada.
6.- La cultura és el que ens diferència dels animals o dels vegetals, segons casos...
En fi una llarga conversa que ens ha permès als que l’escoltàvem, fruir de la saviesa d’un ésser estratosfèric.

malaltsXbasquet

Un, dos, tres, plou i fa sol,
Un, dos, tres qui no hi és no existeix,

Així com la pluja ens cauen aplicacions des de la xarxa per penjar les fotos, compartir-les, crear mini xarxes d'amics, coneguts i presentats i un munt més d'opcions on un, que té vici, tot cal dir-ho, va i s'apunta aqui, allà.

Després un ho ha d'actualitzar, escriure, penjar fotos... creant-se unes obligacions que al final el fa viure enganxat a la xarxa. El problema és que al final tots aquests ciber contactes acabin menjar-se als amics i parents reals per manca d'estat.

És el futur? o potser ja vivim en passat, de fet els mòbils semblan que evolucionen perque la xarxa s'introdueixi a les nostres butxaques, i omplir així els espais on fina ahir no ens controlava.

Però com deia al principi qui no hi sigui no existeix.

malaltsxbasquet

Sembla , que al final tenim crisi i ens apropem a una recessió. Això sembla que aparcarà la presa de decisions pel que fa a temes de medi ambient, així sembla que ho han demanat tant Àngela Merkel com el in-fumable Berlusconi. Com sempre el primer en pagar els plats trencats són els treballadors i el medi ambient, les baules més dèbils, a més tot fa olor a solucions del XIX per problemes del XXI, enlloc d’apostar per investigació i empreses de futur, les receptes són regulacions de llocs de treball, o sigui atur, que pagui l’estat, i demanar inversions públiques.

I oh, ara sembla que els Estats volen entrar als Bancs i al món financer, sembla que el món capitalista es troba en plena refundació, i els liberals es troben tancats a casa amb crisi. Al final el sr. Keynes, potser no anava tant equivocat.

El món està canviant amb rapidesa, tant que ni als gurus, ni els polítics saben realment cap a on anem, el nivell de velocitat que s’està agafant pel que fa a la crema de recursos naturals, empobriment del països del tercer món, creixent el diferencial respecte els del primer món. Ens porta a una implosió, i això crea inseguretat, tothom diu el contrari del que deia el dia abans, els especialistes, tant ens parlen d’una crisis intensa però no excessivament llarga, com ens diuen que serà profunda i que de fet encara no hem tocat fons.

A les Eleccions dels EUA, sembla que Obama es va perfilant com a guanyador.

Refundació, sembla que és la paraula màgica, ara cal veure com la traduïm i en quin sentit la fem.

malaltsxbasquet

Avui he actualitzat la pàgina web de malaltsXbàsquet , amb els resultats, els link's als equips contraris i a les pàgines del món del bàsquet.

El més important és el lloc que hem aconseguit que ens permet aspirar-ho a tot.

malaltsXbasquet

Pindoles tecnològiques:

1era pindola - En motiu de ser-li concedit l'Honoris causa, a la UOC, Universitat Oberta de Catalunya a Tim Berners-Lee, creador de la Web, aquest fa un seguit de reflexions de les que cal destacar tres que per contundents i provenint d'ell tenen més força:

1. Davant l'amenaça que internet sigui monitoritzada, per governs i empreses, creu que la gent hauria de manifestar-se pels carrers i protestar davant els seus governs.
   Perquè, seria un atac contra la democràcia i els drets civils.
2. Una operadora ha de donar el mateix servei a totes les webs.
3. La web ha de ser útil per a la humanitat. És un espai de col·laboració.

D'altra banda via la seva fundació W3, promou una sola web, única i plural i intercanviable, acostant-la a tothom tingui l'alfabet que tingui sapiga o no escriure...

Pel que fa al futur, va refermar la web semàntica i la inter-relació de les bases de dades, com el futur.

Finalment va fer una recomenació: "no creure's tot el que es publica a Internet"

2na pindola.- La CMT, ha tret una primera resolució sobre la demanda de Telefònica de no compartir la fibra òptica, amb els seus competidors. La resolució va en el sentit que:

1. A canvi de que l'operadora pugui comercialitzar fibra sense compartir-la, a canvi haurà de llogar la xarxa ADSL de 30mbps a la competència. El document d'unes 200pàgines, ha cercat el consens entre els diferents operadors.

malaltsxbasquet

Quart partit de la temporada, per fi ens hem retrobat amb la victòria. Enfront el Busk'm d'Artes, homes alts i un parell de ràpids, resultat diferèncial de 40 punts a favor nostre.

Un partit sense història, 83-43, però on els millors moments s'han vist en quan a joc bonic en la primera part, a la segona, hem començat a fer tirs impossibles i hem perdut pilotes que no calia.

El resum és ens falta més físic i més agressivitat, no comformar-nos amb un resultat, encara que sigui favorable.

En fi moltes felicitats.

Fa uns mesos Apple va llançar el seu mòbil, el iphone 3G, i amb aquest llançament va revolucionar el món de la telefonía, ha estat questió de mesos que les empreses que tenen alguna cosa a dir sobre aquest món, hagin començat a fer les seves presentacions.

Totes basen el nou mòbil, en la seva pantalla més o menys tàctil, amb aplicacións més amigables, que ens transformen els nous telèfons en microordinadors, amb càmeres de fotografiar amb més resolució, en definitiva amb més interacció amb els usuaris.

Nokia i Google via HTC, són les que han llançat els aparells més competitius enfront del iphone, d'entrada Google, cerca amb el sistema Android un sistema obert mentre que Nokia amb el seu Nokia 5800 Xpress s'acull al seu sitema Symbian que ja utilitza i que li ha donat bons resultats.

Però mentre Nokia i Apple releguen el teclat, Google li dona un espai paral·lel a la pantalla tàctil.

Apple, ha obert un camí que revolucionarà segur el món de la telefonia, que farà per exemple que el tamany si que importi i així ara torni a crèixer per afavorir l'entrada a les pantalles tàctils i a l'exploració a internet.

malaltsxbasquet

Dimarts, 7 d'octubre, ja ens apropem a la castanyada, en un altra temps aquestes dates em feien pensar en els primers freds, amb coses calentes, en refugiar-se en llocs tancats. Però des de fa disset anys, des que va nèixer l'Oriol, ara farà disset anys, nomès penso en el nus que tenia a la gola, la Carme era a punt de sortir de comtes, i una gran responsabilitat ens queia damunt. Que faríem, amb ell, ostres però el dia 31 pata-crac, va neixer l'Oriol, era tranquil menys quan tenia gana que era un geni. Com ara, si fa no fa.

En fi ja té setze i està a punt dels disset i a vegades quan me'l miro encara endevino aquella carona que vaig veure ara farà disset anys.

Arriba poc a poc el fred, les tardes passen despresa i la nit ho omple tot, els animals s’arrauleixen en els seus jaços, i les pells dels transeünts s’amaguen darrera jerseis i camises, i en la seva mirada va desapareixen la llum de les passades vacances.

Els programes de cuina de la tele substitueixen, amanides i menjars lleugers, per sopes, cremes, i carns i menjars cuinats... Tot crida al replegament, a vestir-se de tardor, a pensar en tardor.

Els colors dels arbres groguegen, i les flors es van tancant, deixant les tiges verdes com a records d’un passat recent.

Les llars tanquen les finestres i cortines, i passejant pel carrer les llums carbassa del s fanals il·luminen fantasmes del passat.

Ja hem entrat a la tardor real, dies curts, negres nits. Moments per malenconies, per reflexions que no porten en lloc, per converses tranquil·les a la vora d’una tassa fumejant .

Els colors terra, substitueixen els colors vius, i tot s’alenteix, tot és poc a poc...

malaltsxbasquet