Itaca

En un mar brau la nau llisca i rodola entre les ones. El capità ha perdut el timó i és la natura la qui s’apodera de la barca. El cel gris platejat crida a la reflexió, l’aigua entre per totes les escletxes. Els mariners viuen amb l’ai al cos.

La carta de navegació demanà coratge, si però també saber-la llegir manant als millors perquè es situïn en els punts claus del vaixell, però els mariners tenen la sensació que alhora de triar aquests homes no se’ls ha triat per ser realment els més valents sinó per una confiança nascuda d’un cert vassallatge als galons i una certa sensació que a mesura de que la borrasca es fa més forta el perill segueix sent que els mariners siguin els qui s’ofeguin.

Potser no serà així i per un cop tant els oficials com la marineria compartiran destí, però hi ha senyals que fan témer el pitjor.

.../...

COMIAT

S’aferra al meu cos com un vestit de lycra, la teva silueta allunyant-se en la nit dels records, la teva olor omple la meva casa, el teu cos ha deixat marques al meu jaç, tota tu ets present, mentre t’allunyes, un adéu fet de petites coses d’un temps que va anar despullant-nos de la màgia, com la pluja fina que et va mullant, al final els silencis omplien les nostres veus i ens mantenia els records.

La meva mirada no s’aparta del carrer de llum esgrogueïda que d’un glop s’emporta la teva màgia, la teva figura, una copa una cigarreta fumejant són els darrers records que queden de la nostra vetllada, els meus ulls miren el negre cel i el meu nas s’omple de l’aire fred de la nit.

El nostre silenci, el nostre amor de bar, ens varem veure, ens varem mirar amb vaig fer per a tu, però tu cercaves altres mons, altres colors i sense voler et vaig engabiar, i així és com et vaig perdre..

PENSAMENTS AMB BES

Una història s’escriu a cada segon, a cada minut de les nostres vides petites i, a vegades, buides. Un relat que ens enganxa i ens mena cap a portes esdevenidores de futurs diferents, increïbles, sovint no desitjats; aventures petites, minses als ulls del món, grans a la nostra petita gota de vida. 

Pensaments  que esdevenen poderosos perquè de tan en tan es fan realitat, i llavors ja no hi ha marxa enrere.


Embruixat per la nit, rodolant per l’eufòria de sentir-te únic, divertit, capaç, festiu, creus sentir més que mai la sensació de viure. És la porta del futur incert que s’ha obert de cop. El teu destí t’ha ensenyat una altra cara de tu mateix, i avui, només avui, tens l’oportunitat de viure-la.


Cert, demà tornaràs a viure a l’altra banda de la porta, la de la responsabilitat, on la música es torna pesada i avorrida, però avui, no; avui ets a un altra lloc aixecant la teva copa fent un brindis a la vida, mirant als ulls dels que et miren, cercant l’aventura, sent i sentint, no perden cap alè.


Els minuts es desdibuixen fent-se eterns, trencant l’espai del temps, desafiant destins.


El portal on som tu i jo i on ens mirem i cap dels dos fa el pas fins que ella es fixa en els teus llavis i tu sents la magnètica presencia dels seus. S’ajunten s’acaricien, suaument es premen els dos en un bes etern humit, agosarat, un bes càlid i suau sense asprors, el bes perfecte.

PENSAMENTS D'UN DIA DE PLUJA

A fora la remor de la pluja a dins els anuncis de la tele, als llavis el sabor del darrer bes. En la mirada els records del seu esguard. I a les mans les sensacions de les darreres carícies.

Sempre que fa aquestes nits de pluja, recordava moments millors on les esperances eren més grans que les desil·lusions.

No era un bon moment.