Rodolant, caminant, arrossegant-me, el com no importa el que si és important és anar més enllà. Deixar-se embolcalla pel so de l'aigua que va a cercar el mar, pel brogit de les fulles dels arbres acariciades per la brisa de la tarda, cercant els càntic de l'ocell amagat darrera d'unes branques.
Apressant el pas per seguir el meu quisso que va olorant antigues petjades en un bosc verd, exuberant, quasi pornogràfic. La vida eix de tots els racons, les olors m'omplen de records, en el bosc no hi ha crisis, malgrat que el cel és gris i amenaça turmenta, la terra viu el moment el xipolleig del peix que treu el cap, del gos olorant records passats.
Tots dos caminant, cercant el nostre destí. El punt on podrem seure i descansar, mirar el camí fet i pensar en el que ens queda. Així són els passeigs pel bosc, semblants al nostre passar per la vida, ràpids, lents de tant en tant i de vegades cansats, altres lleugers, però sempre endavant sempre un pas més enllà.
I al final sempre tornant a la llar, al costat del meu gos veient com es va adormint mentre jo en silenci repasso el camí per tornar a gaudir-lo des de la memòria, acariciant els moments com si fos el cos nu d'una deessa del bosc.
