Sembla que era ahir, i ja he passat una primera part de les vacances a Palamós. Els millor és que han estat de relax, perquè com el temps ha estat entre núvol i plujós amb estones de sol, hem pogut anar a la platja i fer piscina, alhora que no hem patit calor. A més aquest any ha estat curiós perquè no hi havia gaire gent i per tant la Fosca, la cala on anem era mig buida tots els dies i per tant l'aigua neta i cristal·lina.
Han estat uns bons dies de sol i de relax que ens aniran bé per preparar-nos pel viatge a Londres i a Liverpool que és on ens anem demà, diumenge.
És un canvi total de registre dona que pel que sembla ens trobarem amb dies entre núvols i pluges i temperatures que aquí són de primavera, però bé és una ciutat que val la pena veure i sentir i allà que anem.
Ara ens trobem en la fase d'estres, ja sabeu no deixar-nos res, quina roba hem de portar, el gos estarà feliç amb el meu cunyat.
Però el pitjor serà aquesta nit, per a mi abans de fer un viatge d'aquests, la nit que falta és un munt de pensaments del que faré i del que no, trucar al taxi perquè ens reculli, fer el el pas de frontera, passar sense problemes... En fi, com dic un munt de coses.
Però potser és aquesta emoció la que fa tractiu un viatge, mirar-se les guies els plànols, informació d'internet, empapar-se de la ciutat que hom visita i viure-la. Per tornar sent una mica diferent, havent conegut coses de primera mà, conèixer la gent, veure com viu, són els grans atractius per a mi del que és un viatge més l'afegit de que els meus dos fills aprenen a veure altres maneres de viure de menjar, conèixer altres europeus, en fi molts nervis i moltes ganes...
Han estat uns bons dies de sol i de relax que ens aniran bé per preparar-nos pel viatge a Londres i a Liverpool que és on ens anem demà, diumenge.
És un canvi total de registre dona que pel que sembla ens trobarem amb dies entre núvols i pluges i temperatures que aquí són de primavera, però bé és una ciutat que val la pena veure i sentir i allà que anem.
Ara ens trobem en la fase d'estres, ja sabeu no deixar-nos res, quina roba hem de portar, el gos estarà feliç amb el meu cunyat.
Però el pitjor serà aquesta nit, per a mi abans de fer un viatge d'aquests, la nit que falta és un munt de pensaments del que faré i del que no, trucar al taxi perquè ens reculli, fer el el pas de frontera, passar sense problemes... En fi, com dic un munt de coses.
Però potser és aquesta emoció la que fa tractiu un viatge, mirar-se les guies els plànols, informació d'internet, empapar-se de la ciutat que hom visita i viure-la. Per tornar sent una mica diferent, havent conegut coses de primera mà, conèixer la gent, veure com viu, són els grans atractius per a mi del que és un viatge més l'afegit de que els meus dos fills aprenen a veure altres maneres de viure de menjar, conèixer altres europeus, en fi molts nervis i moltes ganes...
