Ja hi som un altra cop nadal, a mesura que passen els anys sembla que tot corri més, com si allò de “Tempus Fugit”, és faci més cert a mesura que un es va fent gran.

Aquest any ha estat estrany i la veritat no sé com avaluar-ho, si penso com a país, ha estat nefast, cada cop més ens encerclen i ens ataquen els enemics de la nostre identitat i cada cop amb més poca vergonya, si fa uns anys se’ns respectava ara és tot el contrari, entren a sac en la nostra convivència i en el nostre dret a fer-nos lleis, intentant trencar-la separant-nos.

Al bell mig una crisis, que la piloten i donen solucions els mateixos que han creat el problema i els polítics i mas-media, fent-lis la gara-gara, total que els plats que ells mateixos han trencat ara els hem de pagar els que hem patit la bombolla immobiliària, els que hem vist trossejat i embrutat el territori a canvi d’esquelets que viuen el silenci dels horrors des del pirineu a tota la façana marítima. Així aquells que han destrossat, embrutat i s’han enriquit, ara volen seguir enriquint-se però amb les engrunes que menja el poble i el pitjor és que la classe política calla i accepta.

A nivell personal, però les coses no han sigut tant fosques, varem poder anar a Berlin i veure aquella societat que és una barreja de cultura urbana i tradició, on l’art traspua , on en qualsevol lloc hi ha exposicions i on el gris té quelcom de demodé.

A més els meus fills segueixen els estudis bé i l’ambient familiar es viu amb una serena tranquilitat. Vam celebrar l’entrada de les festes escoltant al Palau l’Al·leluia de Händel

La nota negativa va ser la mort d’un amic company de partits de bàsquet i de cavalcades de reis mags. Al final el càncer va poder amb ell i va morir al 50 anys.

El 2010 ha estat un any amb petits esquetxos que mai van brotar, esperem que el 2011 hi hagi alguna cosa que ens sacsegi i ens faci trempar.

Bones festes