jueves, noviembre 15, 2012

NIT AL CARRER XII

Al pis, ella sense girar-se es dirigeix directament al saló, deixa caure la jaqueta i es gira mirant-.lo, ell com si l’haguessin empés per l’esquena s’abraona a ella l’abraça i apropa els seus llavis als d'ella.

Els dos es miren i es besen, primer suaus, escadussers, desprès intensos, mentre les seves mans acaricien els cossos.

El món gira, la nit els envolta, una suau música els connecta.

Mentre s’ajacen poc a poc en el suau parquet mentre els dits com extensions del desig penetren per tots els plecs de la pell.

El temps perd el significat, mentre ells es miren, es besen i es desitgen, la roba muda i la pell cerca la pell, la nuesa no enganya, el desig augmenta, els ulls miren i es remiren mentre intent absorbir tot el plaer que son capaços de donar-se.

La nit s’esmuny silenciosa per no molestar i les primeres clarianes entren pels finestrals del menjador en silenci, obrint-se pas enfocant aquells cossos abraçats, acariciats, que en un sol cos es mantenen junts com no volent deixar escapar cap instant.

Un despertador, de cop els sobresalta, es miren els ulls i dels seus ulls s’escapoleix un somriure transgresor.

Ja tenen un secret comú, Es saben posseïdors d’un secret que només ells coneixen. Ella s’aixeca poc a poc i la llum de primera hora li dona un aspecte irreal, desitjable, de deessa. Ell se la mira embadalit. Sap que s’apropa la hora de separar-se.

A la seva ment s’ajunta les imatges del bar, els ulls que se’l miraven, el seu amic celebrant al costat seu un proper negoci, sense adonar-se de res, la llarga xerrada a la plaça d’aquell barri, aquell cos nu oferint-li un plaer immens i sadollant la set d’amor de contacte que arrossegava des de que l’havien abandonat.

.../...

sábado, noviembre 10, 2012

NIT AL CARRER X


Mentre ella girava el bombi de la porta a ell li saltaven els pensaments...


Una història s’escriu a cada segon, a cada minut de les nostres vides petites i, a vegades, buides. 

Un relat que ens enganxa i ens mena cap a portes esdevenidores de futurs diferents, increïbles, sovint no desitjats; aventures petites, minses als ulls del món, grans a la nostra petita gota de vida. 

Pensaments  que esdevenen poderosos perquè de tan en tan es fan realitat, i llavors ja no hi ha marxa enrera.


Embruixat per la nit, rodolant per l’eufòria de sentir-te únic, divertit, capaç, festiu, creus sentir més que mai la sensació de viure. És la porta del futur incert que s’ha obert de cop. El teu destí t’ha ensenyat una altra cara de tu mateix, i avui, només avui, tens l’oportunitat de viure-la.


Cert, demà tornaràs a viure a l’altra banda de la porta, la de la responsabilitat, on la música es torna pesada i avorrida, però avui, no; avui ets a un altra lloc aixecant la teva copa fent un brindis a la vida, mirant als ulls dels que et miren, cercant l’aventura, sent i sentint, no perden cap alè.


Els minuts es desdibuixen fent-se eterns, trencant l’espai del temps, desafiant destins.


El portal on som tu i jo i on ens mirem i cap dels dos fa el pas fins que ella es fixa en els teus llavis i tu sents la magnètica presencia dels seus. S’ajunten s’acaricien, suaument es premen els dos en un bes etern humit, agosarat, un bes càlid i suau sense asprors, el bes perfecte.

Van pujant les escales poc a poc amb el perfum del bes amb l'escalfor dels dos llavis a la memòria.
....

Bon Nadal i feliç any 2009 Un Nadal diferent, així és almenys com he passat aquestes festes i la veritat és que encara no estic del tot ...