"caminavem sense buscar-nos sabent que caminavem per trobar-nos" - Rayuela- Julio Cortazar-
La vida dels dos era com un joc de miralls, es reconeixien però eren diferents i alhora que es sentien bé quan estaven junts intentaven allunyar-se. Els separaven moltes coses però qualsevol cosa servia com excusa per a trobar-se. Era com un joc, vivien moments intensos que els seguien dies llargs de fredor.
Mai acabaven de sentir-se còmodes, era una no relació que moria quasi cada dia per a renéixer el dia següent.
Potser era això el que els atreia, aquesta relació mancada de seguretat, eren amics? amants? coneguts entre la boira de les seves isolades vides.
Al principi a ell el torturava, però poc a poc va acabar acceptant-t'ho com a part d'un joc macabra.
Dissortada sentència la de desitjar a algú i alhora sentir-te mancat de la seva companyia.
Relacions viciades, auto flagel·lants, quimeres cervantines, amors no corresposts, en sabia el guió, en sabia el desenllaç i malgrat tot quan ella el cridava ell ho deixava tot.
.../...
