Les reaccions que ha despertat a la societat espanyola i catalana la vaga i enuig dels funcionaris pel trencament del govern socialista i tripartit d’un dels pactes sagrats, és a dir: baixar el sou entre 7% i 3 % el sou dels treballadors del Capítol 1 i de la baixada i congelació del sou dels jubilats. Passant-se pel forro convenis i pactes que no fa gaire es van acordar. Però la reacció de la societat que he pogut llegir o escoltar no deixa de sorprendre’m, en primer lloc, expressada per una alegria continguda mal dissimulada i en segon lloc la paraula privilegiats sortia sempre acompanyada a altres adjectius clarament negatius.

Potser a la gent caldria recordar-li que :
1er Els treballadors de l’administració tenen entre d’altres responsabilitats el custodiar la informació personal dels seus usuaris.
2n. Fer complir en totes les seves accions els principis d’igualtat jurídica i per tant que quan un administrat s’apropa a l’administració té la seguretat que serà tractat igual independentment de qualsevol altre criteri subjectiu. I que el funcionari aplicarà criteris sempre objectius alhora de donar tràmit a les demandes dels administrats
3er. La famosa seguretat laboral cau pel seu pes un treballador de l’administració per accedir ha agut de presentar-se a unes oposicions en peu d’igualtat a als altres candidats. A més actualment l’administració és la que acumula un nombre més gran de persones interines i per tant amb contractes inestables.
4rt. En quan al nombre de treballadors a l’administració també hi ha un gran desinformació, donat que la ràtio de funcionari per habitant ens situa molt per sota de països com Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia...

En resum ha Espanya i a Catalunya aquesta mala imatge, resulta digne d’un estudi antropològic. Suposo que els culpables si rasquéssim una mica serien els primers pobladors de la península que quan van veure desembarcar la civilització Grecs, Romans, amb els seus funcionaris, intentant civilitzar aquestes terres, ja deurien trobar l’animadversió dels originaris, acostumats a viure en cabanes, sense ordre ni concert.

O potser és l’ànima anarquista dels peninsulars, no fa gaire només 60 anys encara feien guerres civils, que no volen admetre que algú els digui per exemple que els comptes del seu Ajuntament no són clares, Santa Coloma de Gramanet, o que com avui ha sortit, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van fer la gara- gara als tripijocs del senyor Millet a compte de l’edifici d’enfront al Palau, perquè aquests pares de la pàtria, s’embutxaquessin un bons dinerons a compte de les plus vàlues...

En definitiva com a treballador de l’administració em sap greu aquesta mena de recança cap al servidor públic, que com a qualsevol altre treballador intenta fer la seva feina el millor possible.