Tanco els ulls, i penso, penso i penso i una idea se'm fa present malgrat tot hi ets, malgrat tot tens una demà, malgrat l'avuí tens dret a un demà.
El cor es desassossega, la respiració és fa més lenta, els ulls s'asserenen, les imatges apareixen i el gris va perdent intensitat deixant pas a un bri de color, a mesura que la convicció i la seguretat s'aferren al cos nu, els colors blaus, vermells, roses, verds van apareixent i amb ells els records de tots els que he estimat i he conegut i que ja no hi son i que sempre tinc present com a font d'inspiració.
El dolor pot ser fort però l'ànima és indestructible, els atacs poden ser ferotges però la certessa que hi ha un demà és el meu escut.
La batalla és oberta els fronts múltiples, però estic segur de guanyar tinc al meu favor la il·lusió dels teus ulls, l'amor dels meus fills, la presència del meu gos, l'anima sempre disposada fins al darrer alè a lluitar a respirar a sentir l'intens aroma de la primavera, la forta olor de l'estiu i el gèlid aire de l'hivern, sento la necessitat de deixar-me embolcallà, de tancar els ulls i deixar-me emportar.
El plaer de sentir, de somiar és alhora la meva guia la paleta de colors que il·lumina les nits del cor.
Tot pot ser gris però em nego a acceptar que no puc fer res per canviar-ho ni tan sols somiar que pot ser canviat.
I per això dic, malgrat tot continuo.
