Vivim uns moments convulsos, que el temps dirà com acabaran, ens trobem dins d’una crisis econòmica que van originar els financers i els polítics en connivència, a tothom li anava bé i de cop. Pluf, va petar i les conseqüències les estem pagant tots. El pitjor és que lluny d’aprofitar la situació per cercar solucions i esmenar conductes, resulta que els principals inductors de la crisis que ens ha portat a xifres d’atur de sis dígits per no parlar de, en el cas d’Espanya d’hectàrees de terrenys amb construccions abandonades.

Resulta que aquests savis que ens han portat al moment convuls actual, ara son els que volen alliçonar als governs dient-los el que han de fer, empresaris amb l’aigua al coll, són presidents d’associacions d’empresaris que proposen entre d’altres abaratir més els sous quan no els contractes esclavatge sense drets per a joves, el pitjor és que no he sentit cap polític contestar, i si fer propostes que s’assemblen molt, baixar sous als treballadors de l’administració no als que manen, directors , gerents, endollats que curiosament passen directament de càrrecs de confiança a obtenir places directes i fixes a l’administració, mentre la temporalitat a l’administració és d’un 20 %. etc. Només cal mirar el DOGC, Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, per veure com els alts càrrecs s’auto -nomenen i quins sous s’auto- posen.

Dissortadament, la societat es troba adormida, sense resposta davant els continus atacs que es reben, inseguretat, bombardeig de males notícies...
Sensacions, que s’ajunten a uns governs sense idees i una oposició que fa por, el PP cada dia que passa s’apropa més a un partit d’extrema dreta, només cal veure el País Valencia o Madrid, per veure’n el tuf.

Quin futur en s espera, una revolució des de baix, o un big brother que cada dia serà més fort i més potent.

La meva sensació és que ens trobem al final de la civilització que hem conegut, el final d’un model de vida i ara ens trobem en plena auto destrucció, cap a on anirem, no ho sé.