Dilluns,

Torno a la feina, tothom diu que faig bona cara, normal perquè desconectar, és a dir no pensar en res que no sigui viure lentament el dia a dia, mirant el teu fill mentre consulta el seu ordinador o mentre et fa companyia a la piscina mentre et llences a l'aigua i ell somriu, o a la nit mentre veiem la tele i ens fem massatges a les cames o fem bromes, en definitiva deixar esmicolar el temps.

D'altra banda he tornat a Barna on era l'altre fill, ell encara que no ho reconegui s'analegra de tenir-me, encara que sigui perquè li faig reserves a restaurants de música en viu perquè enlluerni a una noia que li agrada.

A més així també m'ha pogut explicar les seves peripècies com a socorrista tot i que ho ha deixat. Va fer una proposta i no li han acceptat, enfí, així també es fan grans...

Com dic avui ha estat el primer dia de treball, res d'especial, veure als companys i al "jefe" que ni et saluda, normal, definitivament he aterrat amb la realitat diaria.

Sort que dintre de quatre setmanes torno a fer vacances i llavors tota la família ens embarquem en el viatge d'aquest any a Berlin, que falta gent.

Com més amunt he dit treball dur treball...

Vacances, quan arriben em sento alliberat i un somriure fortiu s'escapa del meu esguard. Aquest any m'hee dividit les vacances entre Palamós, dues setmanes al juliol i finals d'agost i setembre.

D'aquesta manera puc gaudir d'una banda de la tranquilitat de la Costa Brava al principi de temporada on encara pots col·locar les toballoles a la sorra i el mar és net, sobretot entre setmana. I la segona tongada fer el viatge que com fa tres fem i que aquest cop ens portarà a Berlin.

Ara però estic gaudint dels primers dies de vacances a La fosca, Palamós, en companyia del meu fill petit, tots dos sols, sense impossar-nos res i fent les coses al seu temps, fant que el temps s'esmicoli lent, gaudint-ne fins el darrer alè de dia.

És una sensació tant relaxant que aném com adormits, i encara que sembli que pot ser aburrit, crec que en el nostre cas ens permet una convivència, tranquila i planera, sense sobresalts.

Ell i jo, com si fossim dos naufrags vivim sense amuntegar-nos menjant i dormint quan toca però sense l'estres de fer-ho.

Suposo que la setmana vinent quan vingui la meva dona això canviara, més que res perquè ella és super activa, però ara és el moment de gaudir de nosaltres mateixos amb moments de xerrera i daltres de silenci, en definitiva relaxant-nos.

Ja fa tres dies que estic de vacances i aquest any he pujat a Palamós amb el meu fill petit tots dos sols, en plan convivència, la setmana vinent ja hi vindrà la meva dona.

El millor fins ara és la lentitud en que passen els dies, moltes hores junts que deixem correr parlant, banyant-nos a la piscina o al mar i també deixant-nos els nostres espais, no dient res, mentre jo escric aquestes quatre lletres i ell juga a la wii, mentre el truc va cercant ombres o intentant caçar algun insecte volador.

Va bé això de no establir-nos obligacions, fora de les justes, perquè ens permet viure sense preses, respirar poc a poc, deixar-nos espais,en definitiva gaudir duns dies on el important és no obligar-nos a fer res.

El dolce far niente.

Ahir varem rebre la visita de la meva germana, i suposo que notava aquest ambient de relax perquè alhora d'acomiadar-nos, ens va comentar que no tenia gens de ganes de tornar a Barna.

Aquesta tarda, si tinc ganes i desprès d'una becaina reparadora, em posaré a llegir la guia de Berlin, per anar obrint boca, donat que tot i que queda un mes i mig, el temps passa i m'agrada saber el màxim dels llocs que visitem.

En fi que tingueu un feliç dia