Segon partit de la temporada, l'equip visitant, el CB Sta Perpetua A. El resultat 64- 76. Tot i el resultat final podem dir  que de fet fins al darrer quart el partit anava d'un a l'altra i semblava que es resoldria per la diferencia mínima. Però el millor joc junt amb l'encert dels visitants ho va decantar al seu favor pel tanteig de 64-76.

Si hagués de posar nota diria que el nostre equip pel que fa a joc ha anat del 4 al 5 amb moments que apuntava a un 6. 

Així per exemple la defensa va ser nula, o com a mínim fluixa, L'atac va estar mancat de serenitat, i això va propiciar un munt de tirs sense angle o cistelles impossibles, o tirs lliures on la pilota no entrava. En l'atac fora d'unes jugades aillades ben trenades amb passis a l'exterior i resolen amb cistella que són els moments 6, la resta va anar sobre el 4.

La solució que té el tema és entrenar i entrenar, sobretot tècniques i tir, molt de tir.

La bona notícia que tot just estem al principi, ara toca millorar.

 

Des que he tornat de les vacances, estic rebent uns inputs sobre la crisis, la veritat és que al principi semblava que sols afectava als que havien fet hipoteques o als constructors, però poc a poc la taca d'oli ens va anar abraçant i tots vam quedar astorats i esmaperduts, vam mirar les nostres carteres i eren buides, i és clar no enteniem gaire perquè si no feia ni tres mesos que el nostre govern ens negava la crisi i ens deia que gastessim i els especialistes parlaven d'un aterratge suau de l'economia de cop i volta i sobtadament resulta que estem en una crisis que ningú sap per on petara i a més als programes només fant que sortir especialistes parlant d'estalvi i dient-nos que erem uns inconscients per gastar i tirar de VISA.

Al principi em vaig preocupar i fins i tot em vaig sentir culpable, on era el meu seny català?

Desprès però mirant l'hemeroteca i de la memòria vaig recordar que el gran merit que tenen els economistes és que ens fant de notàris del passat, retocant, això si, el seu paper a la crisi.

De tot plegat he extret dues lliçons que espero que ens serveixin pel futur:

Primera, les crisis sempre les provoquen els mateixos que són els aprenents de bruixot, els nous empresaris, que amb un telèfon mòbil van crear immmobilàries, o que venien i construïen  pisos com a bolets, sense preocupar-se de qualitat més que qüestionable, i els veníen a preu de mansió, i de les caixes que donaven hipoteques al 100 % per habitatges que no ho valien...

Però tothom creia que això era normal, creixements al 14 % anual, etc. Ara però resulta que som els de baix els qui tenim la culpa, ni els sabis ni els profetes i sobretot aquells constructors, venedors que van guanyar el que van voler o aquells Ajuntaments que es van vendre l'ànima per quatre euros, ara de tot la tenim els ciutadants els qui veiem que això no podia ser, els que quan viatjavem fora del país veiem que el que estava passant aqui no era normal. Però que malgrat tot ens ha empastifat la merda prquè teniem un credit o una hipoteca i que ara hem de pagar uns increments perquè per culpa de tot el que hem dit el Banc Europeu va anar pujant els tipus i a més fins i tot hem de sentir alguns empresaris que anatemitzaven tot alló que fes pudor a Administració demanen un KIT-KAT.

Fa vomitar, si no fos que és real i se'ns cau a sobre, en fi que tingueu una bona entrada a la crisi.?

 

Festa de la Mercè, festa de Barcelona, per celebrar-ho he fet espaguetis gratinats i pollastre amb bolets i una picada. Les meves cuines els encanta als meus. I donat que ahir el meu fill gran va patir una luxació al braç i el tinc tris pels quinze dies que no podrà moure el braç i per tant no podra entrenar al CB Coll de Bàsquet, els meu apat el farà passar una estona agradable...

Bé el dissabte vàrem anar a Solsona i varem fer el partit i vam guanyar, va costar perquè els del CB Solsona jugaven força brut i de fet el meu fill es va emportar un fort cop al llavi, però vam guanyar i això és important per la moral d'un equip on més de la meitat no havien jugat mai junts i això es notava força, però bé vam acabar exibint millor bàsquet que els de Solsona i vam guanyar.

El petit ja ha Començat el nou curs a Artsplastika, on aprèn a dibuixar manga, ja és el segon any i la veritat és que se li nota.

Bé que tingueu una bona festa de la Mercè i els qui no són de Bacelona, que tingueu un bon dia de curro.
En fi, he penjat unes fotos de la població de Solsona a Picassa, espero que agradin a tothom.

;) malaltsxbasquet

Dissabte tenim el primer partit de la nova temporada dels Juvenils A del CB Europa, de Gràcia, i hem d'anar com a visitants a Solsona, el pitjor és que el partit és a les 17 h de la tarda, perquè si fos pel matí, l'haguessim aprofitat més i ens hagués permès tornar a casa a una hora raonable.
Però bé, les coses són així i així ens les hem de prendre.

Feta la queixa d'entrada, ara ja puc passar a les emocions d'un primer partit de temporada en categoria nova, la veritat és que aquest any serà dur, per què entre que al ser del grup A els equips són més forts a més de que els desplaçaments serant fora de Barcelona. Se li adjunta el fet de que es trobarà a 2n de Batxillerat i que vol fer una carrera de nota i per tant voldrà dir estudiar més fort si és que pot ser... i per si faltava alguna cosa a l'agenda del noi, a més a partir d'octubre començarà a donar classes a una noia de 2n d'ESO.

Un any en definitiva plè i que se li passarà sense adonar-se, però espero que plè de satisfaccions personals i amb un bagatge farcit de maduresa i bones vibracions.

Bé volia parlar del proper partit, del dissabte concretament, i al final he fet un tomba que gira pel món del meu fill.

Bé el dissabte de tronada ja parlaré del partit i de Solsona, no la conec, i d'entrada no puc dir-ne res.

En fi, bona nit i tapat, que demà és divendres i tot i ser el darrer dia de la setmana, per a nosaltres és la prèvia, ja m'entenc,

perdoneu,

bona nit ;)

Els nens comencen l'escola, els metros retornen a tenir una cadència nomal, a les onze tothom comença a sentir el pes de les parpelles, i el despertador ens desperta quan el sol encara no ha sortit. El carrer és fosc i el meu gos sembla no creure's estar al carrer a aquestes hores. La del pa ens ven les barres de pa encara calentes i la del diari ens ven la Vanguardia acabada d'arribar.

Però, ailàs les festes de la Mercè, festes de la meva estimada Barcelona ens cau el damunt per alegria meva, és com un darrer espatec abans de caura en la rutina, és la darrera estertor abans de caura en la grisa rutina.

Desprès, d'això  ja només ens queda l'esperança de les festes nadalenques i ja haurem finiquitat l'any.

Les vacances s'han acabat, aquesta segona part ha estat perfecte, hem aprofitat els darrers rajos de sol a la Fosca, amb escapada inclosa a Sant Llorenç de la Muga.

Uns dies que m'han permès quasi acabar el llibre que vull fer sobre Londres, ja queda poc.

També he pogut descansar i descansar, a més m'he agafat uns dies pel Pont de la Mercè que faran d'aquest mes de setembre un mes light, a poc a poc per començar a prendre el pols al dia a dia.

En fi que ja no queda res, el dilluns em retornarant a la vida real, però com deia aquell que "me quiten lo bailao"...