En un mar brau la nau llisca i rodola entre les ones. El capità ha perdut el timó i és la natura la qui s’apodera de la barca. El cel gris platejat crida a la reflexió, l’aigua entre per totes les escletxes. Els mariners viuen amb l’ai al cos.
La carta de navegació demanà coratge, si però també saber-la llegir manant als millors perquè es situïn en els punts claus del vaixell, però els mariners tenen la sensació que alhora de triar aquests homes no se’ls ha triat per ser realment els més valents sinó per una confiança nascuda d’un cert vassallatge als galons i una certa sensació que a mesura de que la borrasca es fa més forta el perill segueix sent que els mariners siguin els qui s’ofeguin.
Potser no serà així i per un cop tant els oficials com la marineria compartiran destí, però hi ha senyals que fan témer el pitjor.
.../...
