Berlin, dijous 26 d'agost de 2010

A hores d’agafar l’avió que em portarà a Berlin, començo a sentir els nervis del viatge, perquè és una de les ciutats d’Europa, que m’interessaven més i no voldria que em decebés, a la fi vaig a la capital real d’Europa, donat que quan Berlin esternuda, Europa es refreda, és i ha estat l’eix central on ha pivotat un segle de política i història europea.
Alhora és una ciutat que ha renascut de l’horrible ferida que la guerra li va infligir. Dividida i esquarterada pels guanyadors de la 2ona Guerra Mundial, ha renascut com l’au Fenix.
Avui és una ciutat oberta i moderna sense perdre però els referents que l’han fet i així, pel que he llegit é una ciutat que ha sabut ser una mica de tots, conservant els museus a la memòria de l’antiga DDR, o el museu de l’holocaust, o el museu dedicat a la memòria dels gais que varen patir l’extermini, o el museu de l’horror on trobem el despatx de Hitler amb els bustos de Mussolini, i de Franco, retratats com els altres dos insignes feixistes que varen ser.
Alhora petits detalls de la ciutat dividida , east gallery, o el campanar de l’església del record, memorial pels jueus assassinats a Europa, junt amb tota la modernitat de la cúpula del parlament alemany obra de Foster o el Sony Centre a la Postdamer Platz on d’un espai oblidat entre la terra de ningú a partir de la reunificació es va construir un barri absolutament modern.
Per no parlar de la illa dels Museus, patrimoni de la humanitat. O de la rica xarxa de moviments socials on potser les Tacheles ens recorden el somni del que va ser el moviment Okupa.
En fi falten hores demà aquestes hores ja estaré respirant Berlin. Quan torni ja ús diré quins pensaments he tingut.

Per fi a costat una mica però ja ha arribat. Començo la segona tongada de vacances. I estic a cinc dies d'hagafar un vol que ens porti a Berlin.

Però ara el que necessito és gaudir d'aquests dies abans del viatge i això vol dir, descomprimir-me de la feina, gaudir del no fer res i per suposat de la companyia de la meva dona i dels meus fills.

Avui al matí he tingut el plaer de coneixer l'amiga del meu fill gran "la Mariona", encantadora i impressionant, treballant a l'estiu per pagar-se el pis on viu a Barcelona, estudiant a la facultat i a sobre quedant neta.

Una bona influència pel meu fill no gaire donat al sacrifici, alhora que pot ser un bon referent per a ell, en fi deprès visita a les festes de Gràcia, visita matinal, una mica pobres, però no en el sentit que molts podem entendre sinó en que les veig desfasades, d'un altre temps, és clar que quan un arriba a la cinquantena ho veu diferent de quant en tenia vint.

Demà Palamós, a preparar l'apartament pels propers llogaters, aquest any ha estat especialment bo. Ens permetrà recollir pasta per la Universitat del gran i pagar una part de les despesses del viatge a Berlin.

I tot amanid amb calor, molta calor a Barcelona crec que ha estat des del juliol el primer dia de calor de veritat, que fort, ara que s'acaben les vacances per a molts mortals ara comença el bon temps, ironies de la natura.

Dimecres, 11 d'agost de 2010, ja queda poc per començar el segon torn de vacances el 20 és el darrer dia de treball i la veritat és que em queden lluny les dues darreres setmanes de juliol a Palamós. Bé ara toca començar a preparar el viatge a Berlin, una setmaneta visitant una ciutat que pel que porto llegint seria una de les més actives i interessants culturalment parlant.

Aixi se m'apareix com una ciutat plena de ferides que la història li ha anat fent i confegint-hi una ciutat diferent ja no tant sols dins de la pròpia alemanya sinó d'Europa. Capital de l'Imperi Austro-Hungar amb un Bismark movent els fils d'Europa, desagnada a la Primera Guerra Mundial i portada a la follia per Hitler i destruida i esquarterada pels aliats com a càstig. Dividida quasi 40 anys per un mur, que al final els esdeveniments el van fer caure.

Avui és filla de tot aquest bagatge, on tot i la reunificació encar podrem veure els rastres de tot aquest passat de somnis de ser un imperi i del terror que van ser capaços uns homes contra uns altres, junt això podrem gaudir del que queda del moviment ocupa "Tacheles", o el barri turc.

Al costat de maravelles com la illa dels Museus... O el magnífic Bundestag de'n Foster amb la cupula de cristall.

En fi totes aquestes lectures, recerques em fan sentir-me més a prop del moment de gaudir i m'alleugen el fet d'estar treballant un 11 d'agost.

Dimecres, 11 d'agost de 2010, ja queda poc per començar el segon

Dissabte, tranquilitat al peu del canó. Mes d'agost, ciutat buida, a la fresca amb un bourbon a les mans, escoltant a Alicia Keys, el paradís o se li assembla molt.

La temperatura a les vuit del vespre és de 26 graus i bufa un suau ventet, viure a ciutat té aquestes coses, gaudir del silènci mentre escoltes bona música i et prens un bourbon i la calor no t'esclafa, mentre rius pensant en l'estrès de les platges plenes de gom a gom amb olor a crema solar, mentre algun espabilat se't fica damunt la tovallola...

Si ja sé el conte de la guineu i el raïm, però la veritat ja fa anys que vaig triar repartir les vacances entre juliol i finals d'agost i part de principis de setembre i la veritat és que el nivell de vida m'ha pujat uns quants enters.

En fi dissabte, escoltant música mentre el gel del bourbon va desaperixent, si no és el seté cel que ho serà.