Sembla , que al final tenim crisi i ens apropem a una recessió. Això sembla que aparcarà la presa de decisions pel que fa a temes de medi ambient, així sembla que ho han demanat tant Àngela Merkel com el in-fumable Berlusconi. Com sempre el primer en pagar els plats trencats són els treballadors i el medi ambient, les baules més dèbils, a més tot fa olor a solucions del XIX per problemes del XXI, enlloc d’apostar per investigació i empreses de futur, les receptes són regulacions de llocs de treball, o sigui atur, que pagui l’estat, i demanar inversions públiques.

I oh, ara sembla que els Estats volen entrar als Bancs i al món financer, sembla que el món capitalista es troba en plena refundació, i els liberals es troben tancats a casa amb crisi. Al final el sr. Keynes, potser no anava tant equivocat.

El món està canviant amb rapidesa, tant que ni als gurus, ni els polítics saben realment cap a on anem, el nivell de velocitat que s’està agafant pel que fa a la crema de recursos naturals, empobriment del països del tercer món, creixent el diferencial respecte els del primer món. Ens porta a una implosió, i això crea inseguretat, tothom diu el contrari del que deia el dia abans, els especialistes, tant ens parlen d’una crisis intensa però no excessivament llarga, com ens diuen que serà profunda i que de fet encara no hem tocat fons.

A les Eleccions dels EUA, sembla que Obama es va perfilant com a guanyador.

Refundació, sembla que és la paraula màgica, ara cal veure com la traduïm i en quin sentit la fem.

malaltsxbasquet