Els fariseus, ja sortien en els evangelis com una gent que semblaven molt rigorosos en les seves lleis i feien veure que eren uns austers, però alhora s’escapolien dels preceptes de la llei i sobretot del seu esperit.

Ara ens trobem amb les declaracions del senyor ambaixador d’Israel, davant de les paraules moderades dels sr Zapatero. Jo em pregunto que està succeint en aquest mon on es vol fer callar qualsevol que aixequi una mica la veu per dir que Israel, que se m’entengui clar, el govern d’Israel, no la majoria de la seva població, que estic segur pateix també les conseqüències de les decisions polítiques d’aquests autèntics senyors de la guerra, ha d’aturar les agressions al Líban i a la població palestina dels territoris.

Que vol dir que el meu govern no pot criticar un país que està bombardejant a població civil i que ha envaït un país que està intentant sortir d’anys de guerra i divisió i que per tant és políticament, encara dèbil. O que vol dir que no puguem cridar que no és just el fet de que Israel està ofegant al poble palestí, condemnant-lo a la fam i a la fugida.

Què s’han cregut els governs que protegeixen massacres i invasions i que es creuen amb el dret de fer-nos callar. La meva llibertat personal és cridar, dir i escriure allò que crec i si no els agrada que s’hi posin fulles.

No a la Guerra