Escuma sobre amors ardents, cendres pels records passats. Lliscant
poc a poc cap a nous horitzons.
Mentre el nou sol treu el cap per darrera la
muntanya, escalfant la nostre esquena mentre mirem com les onades s’emporten
els darrers vestigis dels nostres vells somnis.
Un any més, tres cents seixanta dies de somnis, lluites,
mirades i alguna llàgrima que poc a poc engreixaran la nostre memòria.
Però ara encara amb els dies per estrenar amb les mans aferrades
a la sorra humida de la platja, amb l’escalf a l’esquena i la remor suau del
mar davant encara hi ha una esperança.
Mirades contra mirades, llavis acariciats pels desitjos,
mans allargades al vent. Els carrers per fer, la solitud trencant la buidor de
la matinada del nou any.
Regust a cava, mirada curta, paraules a cau d’orella, mentre
el sol deixar anar els seus raigs de llum omplin els carrers i els primers
caminants omplen l’adormida ciutat.
Obro la porta, deixo caure les claus al rebedor, mentre els
peus autòmats, de recorre el mateix camí em menen cap a l’habitació buida,
silent.
El cos es va desfent mentre el llit va engolint els
darrers pensaments, del nou dia, del nou any.
La silent dama de l’oblit omple l’estança i el magí es va
allunyant poc a poc d’aquell cos cansat i desvalgut.
Mentre la darrera guspira de sensatesa és per deixar voleia
un darrer pensament que el nou any sigui millor per a tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario