Discrecions.-
El millor que hi ha d’escoltar música que t’agrada és que
cada cançó és una píndola on hi tenim els nostres records, bons o dolents, però
que ens porten als nostres petits països interiors.
Un suau viatge als territoris amagats que cadascú té, on hi
retroba vells amics i belles amants que en aquell moment ho van ser tot.
Carrers solitaris on passeja per anar a casa a descansar desprès d’una nit de
gresca.
Pubs foscos amb cerveses a la ma on vàrem aprendre a escoltar
música mentre miràvem de reüll alguna noia que se’ns havia creuat, olors que llisquen
pel nostre magí de tot allò que no va ser i va poder ser.
Els primers concerts fets a una ciutat en blanc i negre, en
locals com el Zeleste o el Màgic.
Petons de divendres que el dilluns s’havien fos.
Gent que ja no sé el seu nom ; però que vam recórrer un tros
de camí junts.
Discreció, coses que no explicarem com el primer porro en
una habitació del teu millor col·lega escoltant Pink Floid, o muntant una taula
de so de la Sales Kid, per fer la festa de L’institut i ser el punxa discos “guai”.
Que et regali una noia un fulard verd i que te’l posis un
mes seguit sense treure-te’l.
Que per a tu demà no tingui gaire significat perquè cerques
i vols provar un munt de coses.
Santana, Jetro Tull, Genesis..... molts concerts a l’esquena
i penses que potser un dia tu també sortiràs a Popular 1 o Rolling Stones....
De sobte et despertes i instintivament et mires i veus un
home de 52 anys i estàs content perquè la música encara t’envolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario