Tardes de diumenge

Definitivament una tarda de diumenge d'agost a Barcelona, és com viure en un desert, he sortit un moment a comprar tabac a la benzinera i he trobat tres persones pel carrer, una avia asseguda en un banc, un senyor passejant el seu gos i la dependenta de la benzinera.

M'imagino que la resta del mon seguia amagada al seu cau, la veritat es que sent les set de la tarda feina una xafogor espantosa.

Bé ja he arribat a casa el meu fill a tornat de l'apartament, me l'havia demanat per passar el cap de setmana i a l'altre l'han vingut a veure unes amigues.

Total una tarda de diumenge llanguida, calorosa i, això m'agrada, tranquil·la molt tranquil·la.

A més com sospitava a partir de les nou comença a girar-se un airet que ve del Tibidabo que ajuda a conciliar-se amb el món.

El meu gos als peus, jo al portàtil, la torre s'ha cascat, la terrassa, la remor de la gent del parc proper, una cigarreta i torno al paradís.

Dintre d'una estona començaré a pensar en el sopar en el que demà hi ha feina i en tot el que tinc pendent de fer, ara però em quedo reclosit en el meu silenci, escoltant l'aire com mou unes branques i de tant en tant amb el tacte del meu gos.