Quan a un llop estepari li prenen els ullals

Que llunyans queden els dies en que pensavem que quan s'apropaven a tu, et deien coses que et feien creure amb una relació d'amistat és que segurament aquella persona realment volia ser amiga teva, que volia compartir coses amb tu, que volia sentir-se propera a tu.

La veritat és crua quan descobreixes que hi ha gent que quan es sent sola, perquè els seus amics naturals l'han abandonat, perquè es sent sola, abandonada i apareixes, ets amable, els dones carinyo, s'enganxen et xuclen i et farien creure el que tu volguesis creure, mantenint això si un savi marge per no comprometre's del tot. I tu no ho veus, a més no ho veus no ho saps veure caus a quatre grapes i tens la sensació d'haver a més fet un ridícul més espantós.

Llavors quan tu hi estas enganxat apareixen els amics, els de veritat, els mateixos que van deixar de costat la seva amistat i llavors ella va deixant poc a poc la teva amistat però com si no fos així. Sinó que et va deixant de costat, poc a poc, fins que en un moment donat alliberada ja no dissimula més. Però tu atrapat en la seva terenyina has oblidat que ets un llop, estepari, solitari. Això et fa mal i et mous amb rencor i aquest rencor et fa debil molt debil tant que ella es sent comoda en la teva feblesa.

Per tant només et queda una sortida, tornar a rebobinar i comença a fer el teu propi cami sense agresivitat i sobretot controlant molt l'impuls de cridar d'engegar-la a la merda.

Ser llop altra cop oblidar les mirades els cafès i tot alló que et feia sentir i que ara t'atrapa en una dinàmica negativa. L'inteligència que tens t'ha de permetre trencar el cercle ser tu altra cop. Viure lliure i hagafar elq ue et vingui d'agust, sense pensar amb els altres.

El llop viatge sol i mira l'horitzó sol, sense més tornar a estar equilibrat tornar a ser poderós.