REFLEXIONS SOBRE LES AMISTATS TRAICIONADES

Una de les coses més dures que aprens a la vida és la fragilitat de les relacions, sobretot quan una de les dues persones amaga part dels motius pels qual s'apropa a tu.
L'amistat neix una mica com l'amor, una mirada, unes paraules fant que et conectis amb una persona i que quan aquesta hi és et sentis a gust, poc a poc vas desprenent part de la teva cuïrasa i comparteixes parts de tu, que només una amistat pot saber.
Es crea una consuetud i sobretot es basa amb veritats, sense ocultacions, sense trampes.
Però ailàs quan aquesta aproximació només és certa per part d'una de les partvors el descencís, el sentiment de traició és enorme.
De cop el credul, s'adona que tot canvia, que els silèncis s'allarguen i que les converses canvien per ser aburrides, repetitives i insulses.
L'altra el defraudador, ha utilitzat a l'altra com a pont o per venjança i no dubtat en enganyar al pobre credul.
A banda de l'amor hom sempre vol tenir amics, d'aquells en que en un moment poden escoltar-te, oferir-te aixopluc, guardar-te i quan l'altre utilitza les artimanyes per fer-te creure que participa en el joc de l'amistat, que et confessa parts personals que a tu et fant sentir fins i tot un cert rubor, llavors quan de cop canvia i la font és que ha recuperat a la seva veritable amistat, el que la va abandonar, llavors et remira xiuxiueja amb l'altra davant teu, t'ignora quan vols donar peu a converses o a cafès en altre temps perseguits per ella mateixa.
Quan les poques vegades que parla amb tu, vés a saber per què, et parla de l'altra amb vehemencia i no sap llegir com del teus ulls surt el vapor de la pressió del menyspreu que significa.
Quan et passa a més quan tu eres feliç en la teva vida erma d'amics, llavors dol i del dolor quasibé sagna, l'amistat ja no té sentit quan aquesta es sent traïda i abandonada.
Aquest escrit vol ser un epitafi del miratge d'un engany ben urdit, d'una persona tòxica.
Allunyar-me en silènci és la millor estratègia, al final ser que guanyaré i ella perdrà. Ho se pels anys que fa que volto pel mon, les persones com ella acaben malament donat que utilitzen a la gent pels seus interessos i els fa por relament ser elles mateixes, son reflexos d'un mirall trencat juguen amb els mil bocins que van deixant i un dia es tallen i es senten soles.