Fa més de vint anys que he passat els estius i part de les tardors i fins i tot algunes festes d’hivern a Palamós. Ja fa uns vint anys al costat de Palamós a la Cala de la Fosca, hi havia uns apartaments restaurats dels anys cinquanta que es van vendre a 2 milions de pessetes, increïble però és així. Llavors aquella zona era poc urbanitzada, i bàsicament hi podíem trobar xalets de la gent de Girona i de Barcelona, i desprès quatre casetes escampades, la cala té les mides justes per ser ocupada per poca gent, en aquella època, els arbres, pinars, i els camps de raïm abandonats, xocaven amb la sorra de la cala. El millor es que amb una passejada ja estaves a Palamós. Però ai las en set anys cap a aquí d’una manera continuada van arribar els especuladors del ciment, els que cobreixen la terra dels sarments en blocs de pisos de més o menys gust de trenta metres quadrats a 30 i actualment a 50 milions de les antigues pessetes. On ahir havia pins, esquirols, i ocells avui hi ha cases adossades, o blocs de pisos amb piscina, i gespa. On abans hi havia el camí vell de Palamós de terra, avui esta urbanitzat amb quitrà i on abans hi havia càmpings avui estant tancats per construir més i més. En fi la vella Fosca ja és un record del passat avui és una platgeta, la majoria de l’estiu sobrecoberta de cossos plens de greix empastifant el mar. El pitjor és que a l’hivern i part de la tardor és un desert on no hi ha una ànima. Per tant podem dir que s’ha destruït un paisatge de la Costa Brava per tres mesos de sobreocupació.
Avui recordo això, perquè en el diari he llegit una notícia, per a mi, espantosa, a Ribera de Cardós un empresari local projecta una area turística i un camp de golf, en aquesta area projecta construir-hi 200 vivendes, hotels i centres de congressos. Per qui no ho conegui aquesta zona del Pallars Sobirà fins a la data s’ha mantingut verge. Fa que la conec des de fa uns deu anys, la meva germana hi anava des de fa uns trenta anys. L’encant d’aquesta zona és que tens a prop, pistes d’esquí, una Església romànica del segle XII i sobretot natura en estat pur, Ainet que és on es faria el monstre és un carrer amb poques edificacions d’una banda el poble i de l’altra un hotelet i uns apartaments.
La desgràcia del tema és que la idea del camp de golf és fa en un lloc on hi ha poca aigua, però que a més no deixa de ser una enganyifa especuladora, perquè l’important aquí no és ni tant sols l’hotel ni el centre d’spa, són les 200 vivendes que es volen construir. Òbviament suposo que la mancomunitat dels ajuntaments de la zona ja es frega les mans amb els redits, s’ha de reconèixer que és una zona amb pocs habitants i per tant amb pocs diners a la caixa municipal. Però pels qui mirem o intentem mirar una mica més enllà és veure clar com un nou càncer intenta destruir una vall , la Vall del Cardós, l’esperança són els grups que ja s’han posat dempeus per recordar que a banda de l’impacta per el paisatge, els animals, el Pallars és una zona amb nombrosos problemes de subministrament d’aigua, i òbviament la construcció d’un complex d’aquesta magnitud produirà encara una escassetat més elevada.
S’acaba l’any i recordo dos fets que m’han deixat un gust amarg l’any 2006. desitjo i espero que pel 2007 la gent d’aquella comarca en primer lloc però sinó els polítics que tenen la obligació de salvaguardar el nostre paisatge, facin mans i mànigues per foragitar als especuladors de la terra. Desitjo ferventment que el 2007 sigui l’any del cervell i del cor enfront dels tafurs, dels tramposos, dels destructors, dels qui sempre guanyen.

Bon any 2007