L’orgull mata qualsevol intent de ser humà, Teixiu una obra inviolable,arribeu a ser l'ésser humà, creeu la raça divina...Oh vidents de la Veritat,esmoleu les llances lluminoses, obriu el camí cap allò que és Immortal;coneixedors d'amplis secrets, formeu els graons pels quals els deus van accedir a la immortalitat. (Rig-Veda X.53).

Aquesta nit, jugant, jugant el meu fill gran s’ha carregat la peça que subjecta un dels radiadors de la casa. La seva primera reacció ha estat dir que havia estat per error. Però quan la meva dona i jo mateix li hem fet veure que sent un accident, havia estat provocat per la tonteria, per el moment “loco” de deixar-se anar, sense mesurar-ne les conseqüències. L’accident no hi hagués existit.

Llavors, ha saltat i sense dir res s’ha tancat a la seva habitació. El seu cor es sentia ple de ràbia, s’havia de l’estupidesa i això l’ha fet emprenyar més. El petit, però s’ha espantat per tot l’enrenou i llavors ens ha mirat i ens ha demanat perdó.

Aleshores, m’he recordat, i així li he dit, una frase que deia el meu avi, demanar perdó mai ens rebaixa, sempre ens enalteix com a persones, com a humans.

Avui he deixat la meva crònica sentimental, els sentiments negres del que ahir vaig sentir amb l’execució bàrbara d’un botxí, i la follia d’una bomba. I d’alguna manera ho he relacionat, que fàcil seria si els humans aprenguéssim a demanar perdó i no aixequéssim torres d’Ivori a l’estupidesa i a l’orgull. Aprenguéssim que demanar perdó, escoltar al diferent, a perdre alguna cosa a canvi de guanyar una altre, ens faria com diu el Rig-veda més propers als deus immortals.

Potser però en un temps l’home acabarà aprenent que la raó és poca cosa sinó s’acompanya del perdó i del respecte.

“Hi ha un Secret, és evident. Totes les tradicions ho testimonien, es tracti dels Rishis o dels Mags de l'Iran, dels sacerdots de Caldea o Memphis o Yucatan, els hierofants d'Eleusis o inclòs dels nostres celtes. Ho hem oblidat. Hem perdut la Paraula.

Jo percebo la LleiLa Veritat, el VastD'on venim i que som.He escoltat a les edats passadesmurmurar la seva història, i he conegut la Paraula.”

malaltsxbasquet

nota: la part dels versos del poema pertanyen a la traducció del Rig-Veda, que trobareu, si en voleu saber més o ús agrada a http://www.tinet.org/~sattva/articuls/veda.htm