Els tequiles anaven entrant a la gola deixant un rastre a la mirada del Jan i del Ricard. La música i la cridòria, les mirades furtives, els contactes fortuïts, anaven confegint unes sensacions, un estat entre l'eufòria i el cansament. aiguabarreig que desboca la llengua i altera la percepció.
El Ricard es va aturar en sec i la seva mirada es va fixar en un clatell sinuós, perfecte, embolcallat per uns cabells negres llargs, mentre en Jan mirava el got amb ulls perduts, els ulls del Ricard van resseguir el cos que es movia lentament, cadenciosament, mentre mirava cap a la petita pista de ball que quatre motivats havien creat fent rotllana, mentre unes noies amb l'esperit ple de la deessa del joc seductor feien les delícies de la munió que s'havia anat congriant al seu voltant.
La figura isolada com si notes la mirada que des de la barra la mirava, es va girar i els seus ulls de color de la nit per uns segons es van abraçar en els de Ricard.
Ell es va quedar aclaparat la força d'aquells ulls, la passió i el perill que desprenien el van fer abaixar els seus per uns segons, el Jan estava fora del quadre mirant de descobrir quins secrets amagaven aquells gotets arrenglerats davant seu. Ella seguia mirant palplantada com si la gent s'anés fonent al seu voltant, en Ricard va donar una excusa a en Jan i com si una corda el portes davant d'aquella presència tant magnètica, s'hi va acostar. Els ulls negres, el tenien atrapat, els llavis carnosos i vermells com les maduixes de bosc, petites i intenses, de sabor a natura fresca, salvatge, però amb aquell punt de tendresa, llavis que prometien petons suaus i profunds, entre abraçades de foc.
-Hola- va embarbussar-se en Ricard, ella sense dir res el seguia mirant entre divertida i interrogant, com el gat amb el ratolí, que sap de la flaquesa de l'altre, però deixa que l'altra corri cercant mots d'un costat a l'altre però sense sortida.
Al cap de pocs segons, com qui sap que està perdut, i que de fet l'atrapat és un, va deixar que ella portes la iniciativa.
La veu es va fer present suau, segura, ferma, de fet es notava que no permetria que se li escapés, ella decidia per bé o per mal.
- Sortim fora- ell va assentir, de sobte, però es va recordar que havia deixat a en Jan a la barra, però quan anava a dir un moment, ella ja havia començat a fer camí cap a la sortida, en Ricard es va trobar en aquell moment de decidir , aturar-se i avisar al seu amic o oblidar-ho i empaitar aquella ombra, va decidir seguir un instint i va continuar sense mirar enrere.
/...
No hay comentarios:
Publicar un comentario