NIT AL CARRER VIII

......//...

Un cop fora del bar van continuar allunyant-se, ell darrera l'ombra d'ella. Sobtadament l'ombra es va detenir, a la foscor del carrer, els ulls d'aquella dona destacaven, ell també es va aturar en sec, - on anem- va gosar a dir, ella se'l va mirar i li va dir-no ho sé-. Uns segons mirant-se i en Ricard va insistir, si vols podem passejar pel barri i així ens desintoxiquem de l'ambient del bar- ella se'l va mirar mentre els seus llavis dibuixaven un lleu somriure - que estas marejat- li va contestar en un to burleta.

Una cosa era segura, aquella noia dominava l'escenari, i ell va respondre entre dubitatiu i caquejant - jo nooo- ho dic perquè a mi m'agrada passejar i poder xerrar i allà dins no podíem fer cap de les dues coses...-, ella no el va deixar acabar, es va limitar a afirmar -passegem-, en Ricard ja no es va atrevir a preguntar per on, senzillament va seguir-li el pas.

Van caminar una bona estona plegats, sense rumb, el silenci establert entre ells era estrany, amb qualsevol altre seria incomode, però en aquella situació era agradable, dues persones caminant juntes entre les ombres que naixien entre els fanals del carrer.

El Ricard es va aturar i se la va mirar, ella va girar el cap i també se'l va mirar - em dic Ricard- i tu com et dius, - Anna-i va girar el cap mentre, tornava a posar-se a caminar. Uns segons que ell va haver de recuperar per no quedar enrere.

Van arribar a una placeta i ella es va seure's en  un banc, ell primer va quedar-se dret, volia dir moltes coses i de fet sabia de la importància del que pogués dir, era una mica tenallat, tota aquella situació. Al final va optar per parlar de la ciutat que dorm, mentre uns quants se la fan seva per divertir-se, per ofegar les seves soledats del dia amb alcohol i en converses fòtils i sempre amb l'esperança de que aquella fos la nit on trobem a aquella persona màgica que els permet deixar la nit i fer com qualsevol mortal avorrit quedant-se a casa al sofa amb aquella companya, xerrant del dia que ha finit, protegits per una manteta suau, escoltant bona música o deixant que les imatges de la televisió es vagin succeint.

L'Anna l'escoltava en silenci, mentre regirava una bossa d'on va treure un paquet de tabac i li oferia mentre ell seguia parlant, no sabia ben bé per què no podia deixar de fer-ho, potser per la por a tornar al silenci i que l'Anna el deixes.

......./...