Em llevo, amb la sensació de que el cervell petarà, aquesta maleïda calor, vaig al bany a veure si una dutxa freda em puja a l'estatus de viu, ara només sóc un ésser que ve de la indolència.
L'aigua freda brolla i peta com petites agulles a la meva pell escalfada per la calor, com a petites guspires que van encenen els letàrgics moviments del meu cos. surto de la font de la vida amb la mirada neta, m'hi poso un munt de colònia, consells de mare, sempre m'han dit que refresca i m'ha assec, miro el Facebook hi està mort, el Twitter també, suposo que tothom a fugit de la calor a les platges poperes o a les terrasses.
Segueixo indolent obrint pestanyes a veure amb qui o que pot atreure'm i al final caic a la pàgina blanca que sempre em permet dir alguna cosa, deixar rodolar algun pensament, imaginar algun moment, futur i passat combregant en una sola línia.
El sol mentrestant va amagant-se i un cert aire tímid reviscola entrant pel despatx omplint el buit que el sol i la calor han omplert tota la tarda.
Indolència, pensament lànguid, certa tristesa per abandonar un dia en que podria però no va ser, de fet cada dia és una oportunitat que si la deixem no tornarà, i demà una altra setmana, nous camins, noves oportunitats que espero que la calor i la indolència no guanyin i em permetin fer alló que vull fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario