martes, agosto 28, 2012

NIT AL CARRER III

De sobte sona el mòbil, maleïda musiqueta, sempre que sóna pensa el mateix, des que li va deixar a la Laia el telèfon i va decidir tunejar-li, sent com si aquell mòbil ja no fos seu.
La música seguia sonant insistenment, però ell no tenia forces, només era capaç de moure els ulls, el seu cos era allà tirat damunt del llit, encorat sense posiibilitat de moure's.
Al final però va deixar de sonar, els seus ulls es van aclucar i el seu esguard va passar de la crsipació al relaxament.
Un timbre va fer-lo sortir del llimbs, un segon timbre el va aixecar d'un bot del llit.
El tercer el va fer anar cap a la porta, mentre de la rogollosa gola intentava dir alguna cosa del tipus ja va cony.
Abans no arribés hi va haver un tercer i un quart timbre, fins que la seva ma va poguer obrir la porta.

Era en Jan, tio que fas que no -pilles- el telèfon, que va passar ahir quan et vam deixar semblaves molt cardat, has d'oblidar a la Laia, com ella hi ha moltes ties millors i amb menys requisits.

Però tio...

Ell només feia que assegut al sofar del menjador veure al seu amic anar d'un costat a l'altre gesticulant, dient coses que la seva ment resacosa era incapaç de codificar amb la suficient ràpidesa com per donar una resposta coherent.

En Jan continuava parlant, fins que ell va aixecar un braç oferint-li, pregant-li que seies. De sobte en Jan se'l va mirar i com si conprengués la magnitud del desastre, va abaixar el ritme i la veu es va tornar més melosa, més pausada. Llavors és quan li va dir, tio ho sento, deu n'hi do la merda que vas pillar, joder la Tere es va quedar al bar sense saber que dir, mira que la tia anava disposada, em va costar tota la meva seducció per convença-la de que eres un paio que necessitava d'una tia com ella, sempre amatent a les desgràcies dels altres i dispossada a un bon polvo si el tio li feia el pes, joder i vas tu i hagafes la merda del segle, i passes d'ella com de la merda, joder tio.

Bé, el que vinc a dir-te de totes maneres no té res a veure amb ties. Saps en Ferran el cap de Surité, si l'empresa d'analisis de sistemes. Me'l vaig trobar al bar quan tu ja te n'havies anat, anava amb aquella rosa que ens vam trobar quan vam anar al despatx a presentar-li aquell aplicatiu, i que només tenia ulls per a tu...

La qüestió és que em va dir que aquesta tarda volia parlar amb nosaltres.

.../...

No hay comentarios:

Bon Nadal i feliç any 2009 Un Nadal diferent, així és almenys com he passat aquestes festes i la veritat és que encara no estic del tot ...